L’ SKY LINE de Lleidè

El turó el va inagurà els ilergetes, allí es va asentar Iltirdè; deus?! Dons les forces de la naturè. Clà que sí.
Un milèni i midg després, a l’añ 1203 se va ficar la primerè pedrè de lo que es conegut com la Sèu Vèllè de Lleidè; aquestè institució esta encapsuladè al deu tuneixat dels jueus, osigui, el cristianisme. (Pre, amb, o postgeneració n’es el mòronisme, pero tot dintre de la mateixè misèriè). Arè, en ple segle XXI, el deu d’occident es l’economíè, i l’institució es la polítiquè, per tant, la catedral o castell de Lleidè, que caigui.
Pero politicament s’ha desvinculat l’estat de la religió…i dels ciutatans; D’aquestè manerè se pot entrendre que els mòros tornin a ferse seu el turó, encarè que la mesquitè, arè, la facin a cualsevòl poligon proper i no sobre el mateix nòm d’iltirdè.
Polítics!, heu deixat entrar un pitxor cancer que no pas vosaltres. No podeu ser l’orgull de cap nació, per tant les heu mòrt totes…encarè que econòmicament sigui rentable demanarni algunè

PRATS i SANSOR, Lleidè

Recordem als Ilergetes ilustres Indíbil i Mandòni que van lluitar pel seu indret, recordem Lo Macòt com el pagés que lluitabe contrè la monarquiè (que al ser la guañadorè, ell va ser prescrit com a bandoler) i a favor del señor feudal del Pallars, pero cuànt pòc en sabem de tots aquestos; En hi ha unè pandè actualment -on la monarquiè de cataluñè- que firmen com a ilustre tal, i molt honorable tal. Que de tot això res de res. De tots aquestos sí en sabem i tot n'està ple.
Avui en diè els més ilustres, en aquet cas a la provinciè de Lleidè, son los de PRATS i SANSOR, homes i dones de la tèrrè que els done el menjar, que l'han convertit en històriè, que ells son la històriè de l'indret i que en el mes de Maig d'aquet 2008, van afluixà les pretencions expoliadores dels monarquets de barcelonè, que per part d'aquestos últims, no siran anomenats bandolers sino pagesos, dons no per res desde el noucentisme i més avans nos foten a caldo a tots los d'aquestè condició.
Entre Abril i Maig de 1995, la Paeriè de Lleidè i la Udl, van fer unè sèrie de conferències per recordar els capdills ilergetes. La resolució es que eren un poble de pagesos que tenien els tròns per defendre la seuè llar, ni primers lluitadors españòls ni primers lluitadors catalans.
Enhorèbònè heròis de Prats i Sansor, heu sigut autèntics samsons pel vòstre prat.

Nostradamus va parlar d' ilerdè

El nòm que apareix literalment a lo que’s coneix com primerè edició del llibre de les profecies de Miquèl de Nôtre Dame, l’añ 1555, es ilerde.

CENTURIÈ I______________________________________CENTURIE I

LXXXIX
Les profecies de____________________________________Les propheties de
Miquèl de Nòstrè Damè________________________________Miquèl de Nôtre Dame
2008________________________________________________1555

Tots los de Lleidè siràn al Móselè,
Portan a la mòrt a tots los del Lòirè i Senè:
El curs marí vindrà pròp de l’altè vèlè
Quan els españòls auriran totè venè.

Touts ceux de Ilerde serót dedans Mosselle,
Metans à mort tous ceux de Loyre & Seine:
Secours marin viendra pres d’haulte velle
Quand hespagnols ouvrira toute veine.

Il hi ha une petite variation de l'ancien français
de 1555 à ce qui es l'actuel
serót → seront
Mosselle → Moselle
Metans → Mettans
marin → marine
haulte → haute
hespagnols → espagnols

Seguidament, mutarem els rius francesos a territori català; per fer-ho, els voltarem i escalarem com correspòn:

Puis les cours d'eau se chevauchent en catalan territoire français pour quelqu'un, ils vont tourner autour et la montée comme il se doit:

Al nord-est de Françè, prop de la fronterè amb Alemaniè, neix el Móselè per envoltar rapidament les tèrres de Luxemburg i tornar a Alemaniè, on pren la seuè identitat con afluent del Rhein, que te el seu dèltè al Nordsee.

Al nord-est de Cataluñè, prop de la fronterè amb francè, hi neix el Segre que bordeixan Andorrè atravese tot el territori lleidatà per acabar sent afluent de l'Ebre, que acabe al mar amb formè de deltè.

El lòirè es un riu allargat més que embrancat, com ho es el Ter; que sí es embrancat el Senè, que com correspont, també es així el Llobregat, y que tots dòs son el riu de les capitals francesè i catalanè respectivament. Los dòs francesos i els dòs catalans desemboquen de formè dirèctè al mar Atlàntic i Mediterrani, respectivament.

ZARA HOME es "zara jom"

Mirè !, unè tendè del Zara exclusivè per hòme, com pòt ser ?
… no pas pòt ser, està escrit en anglés.
Només cal, acceptar anglicismes.

mira !,unha tenda del Zara exclusiva para homes, ¿como pode ser?
... de ningunha maneira pode ser, esta escrito en inglés
nada mais suficiente, aceptar anglicismos.

look!, a Zara shop exclusively for men, how can it be?
can not in any way. is written in English. Not everything
is to accept Anglicisms.

L'aeropòrt Lleidè - Alguaire.

"Alguaire gent de mal aire" _diuen_, i vès per on, hi inagurem un aeropòrt, el de Lleidè-Alguaire que està situat al Sas.
S'ha de dir, que'ls avions necesiten vent en contrè per enlairarse.

Tot i això, esperem que'ls afumats segueixin sent los d'Almenar.

“Alguaire, folk fra dårlig luft" _som de sier_, se der,
åpnet en flyplassen, de Lleidæ-Alguaire som ligger i Sas, (dette er arid sone på Alguaire). Vi må huske at fly mot vinden trenger å stige.
Tross alt, som forhåpentligvis vil forbli av røkt Almenar. (Almenar den nærliggende landsbyen, som hadde nektet å trene fordi de var tatt ut av damp og røyk. 1861).

“Alguaire, människor från dålig luft" _säger de_, titta där,
öppnat en flygplats, de Lleidæ-Alguaire som finns i Sas, (detta är den torra zonen av Alguaire). Vi måste komma ihåg att flygplanet mot vinden måste öka.
Trots allt, förhoppningsvis kommer även i fortsättningen av rökt Almenar. (Almenar den närbelägna byn som hade vägrat att träna eftersom de togs av ånga och rök. 1861).

“Alguaire, folk fra dårlige luft" _de siger_, se hvor, der blev
åbnet en lufthavn, de Lleidæ-Alguaire som er beliggende i Sas, (Dette er den tørre zone af Alguaire). Vi skal huske, at flyet mod vinden er nødt til at stige.
Trods alt, forhåbentlig, som vil forblive i røget Almenar. (Almenar den nærliggende landsby, som havde nægtet at toget, fordi de var taget ud af damp og røg. 1861 ).

<